Si amb un ample però insípid panorama ha de perdre’s intensitat, és millor reduir el camp de preferència. De les coses només en percebem repercussions desfigurades, irrecognoscibles, imatges irreals, artificials, elaborades pel conscient i per les activitats intel·ligents i en substitució de les imatges reals. Els poetes –i, ergo, els artistes– són gent d’un instint i d’una vida interior, espiritual, superior als altres. Això és que el subconscient ha dominat en certs moments el conscient (i com a conscient s’entén la imatge real que la intel·ligència transforma i forja de les coses). Quan això passa esdevé la inspiració i el lirisme. Aquest desequilibri li ha permès d’acostar-se a la realitat mateixa de les coses. El nen petit s’hi assembla en un cert grau quan veu les coses per primera vegada sense la intervenció deformadora dels processos intel·lectuals.

Il·lustració: Alexia Tarrés